4 jun. 2016

Els seus fills l'han confinat a la part alta de la casa on només respira llibertat en sortir a la terrassa


cellablanca


Cellablanca ha tornat d'un viatge per Egipte.
Considerat inicialment per ell mateix com a plaent, ha significat un canvi dràstic en la seva vida:

Els seus fills l'han confinat
a la part alta de la casa on només respira llibertat quan surt a la terrassa
-un espai de nou metres quadrats entre buguenvíl·lies, falgueres i geranis- perquè han descobert el seu vol arítmic a la Capçada de les Palmeres, perquè les seves pupil·les encara distingeixen els colors i perquè els ha dit que no volia viure com ells fan.

L'error de Cellablanca
ha consistit a preguntar als seus fills una cosa inusual: “Creieu que tot ha de ser càlid i ha de girar amb precisió?” No espero -els ha dit- ni tan sols que m’ escolteu, ja que el meu cant és desafinat i els ulls se’m  glacen només de mirar el vostre pols d'homes exactes. La vida no hauria de consistir a vestir el que encara queda de llum al món ".

En la meva qualitat d'escriptora metafísica,
he tingut el privilegi de parlar amb Cellablanca i de veure el seu rostre enigmàtic. M'ha explicat, en poques paraules, que d’un temps ençà sent  galops de cavall. "El seu galop de cirera, ha afirmat, a la praderia de la meva circumvolució de l'hipocamp em lliga per colpejar-me els peus".

M’ha semblat que la seva mirada
troba una espiral de moments fets de les rialles dels seus familiars, jutges que s'enutgen perquè infravaloren el seu dolor, perquè no reacciona, diuen, als missatges de la televisió.

Els fills de Cellablanca creuen
que el "trasllat" a l'habitació del terrat li provarà, que hi trobarà la calma. Com la hi podrà trobar en una habitació de 2,30 m. x 2,30 m? Tanqueu  un colibrí en una gàbia i veureu que hi agita les ales fins a l'últim instant abans de morir al cap d’un parell de dies.

A la vista dels fets, certifico 
que amb les mans comença a esgarrapar- se el ventre còncau tot buscant d’introduir-se en el seu propi cos per desaparèixer com també farà algun dia el sol.

A Cellablanca no li ha agradat d’observar,
des de la terrassa estant, com la ciutat es va menjant tots els cors.

                                                                                   Johann R. Bach

No hay comentarios:

Publicar un comentario