2 jun. 2016

Taciturn vaig anar al Parc de la Ciutadella.


QUAN BARCELONA ERA D'UN ALTRE PLANETA

Quan em van trasplantar a un altre mar
sense roques ni tramuntana no tenia una altra opció que anar al Institut Jaume Balmes. Recordo que un dia ens van enviar a casa en senyal de dol per la mort del Papa Pius XII. No podia tornar a casa perquè no els nens en aquell planeta no teníem copia de les claus de l'habitatge ni de la porta de l'escala.

Taciturn vaig anar al Parc de la Ciutadella.
El Museu d'Art Modern era tancat. Ara les seves obres es poden veure's a Monjuïc, però per a mi ja no tenen cap interès doncs tot allò ho puc veure còmodament des de casa amb una gran pantalla connectada a l'ordinador. Parlo d'un altre planeta on el Museu del Parc, em semblava, més líric i més misteriós.

El meu pare em va prometre que m'hi duria,
però la seva promesa no es va materialitzar mai. No li retrec però. La veritat es que en aquell planeta la gent no anava als museus que eren gairebé sempre vuits. Pocs anys més tard, ja d'estudiant amb barba hi anava a llegir i, també a escriure les meves primeres impressions sobre una Barcelona amb banys públics i hiverns amb neu als carrers.

De tant en tant anava al teatre Capsa
i amb una tasca del carrer Aribau a jugar als escacs o al dominó. La resta era estudiar i escriure. Barcelona era d'un altre planeta i jo la veia amb els ulls d'un habitant trasplantat d'un petit port, net i alegre a un altre port, enorme, amb grans barques retolades "Golondrinas" per barquejar els diumenges. Barcelona, de totes totes, era d'un altre planeta.

                                                               Johann R. Bach  

1 comentario:

  1. Carmen Rodríguez Roquet-Jalmar
    13:33

    Què m'haguera agradat viure als anys 20... Sóc una romántica, mira, hahahaha!

    ResponderEliminar