Per defugir la son vas recordar que de petita els teus pares et passejaven en cotxe per fer-te adormir.

LA NIT COM UN COMA

No vas gosar a obrir els ulls

Vas sentir una mena de so com quan es tanca una porta. No  vas poder resistir la temptació: vas anar obrint els ulls a poc a poc i sense saber què era allò que veies; la llitera tremolava i per un moment vas sentir com la sang t'afluïa al cap.

Et tremolava la barbeta.

La por s'apoderava de tu. Vas pensar que hauria valgut més que t'haguessis begut el cafè que t'havien servit aquells malvats.

Tota la teva preocupació es va bolcar

a esbrinar en què podies pensar per evitar de tenir un atac de pànic. Et vas concentrar en els peus. Vas intentar de saber si te'ls senties i si també senties les corretges. I va funcionar.

L'ansietat et va anar minvant. Després vas fer el mateix pensant en els canells. Et vas anar tranquil•litzant a poc a poc.

Vas pensar a escriure una novel•la

si sorties d'aquella trampa. Vas descartar de pintar un quadre perquè no eres gaire bona dibuixant i perquè l'art figuratiu no t'atreia.

Vas imaginar un viatge

a una platja deliciosa. Vas pensar en els llibres que havies llegit. Quan se't van acabar les idees de coses a fer tornaves a començar les que la teva ment ja havia acceptat malgrat que la por que allò podia ser el final no et desapareixia.

El viatge, o fos el que fos allò que t'estaven fent,

se't va fer llarguíssim, però insisties a vèncer la por i la tremolor va desaparèixer. De tant en tant uns llumets t'arribaven a la retina,  cosa que et feia a la idea que t'estaven traslladant a un món de retorn impossible.

La llitera o fos el que fos allò

que et subjectava turmells i canells vibrava suaument sota la teva esquena com si algú s'hagués entestat a fer-te agradable el pas per aquell túnel fosc. Tu et volies mantenir desperta perquè n'anhelaves el retorn.

Per defugir la son

vas recordar que de petita els teus pares et passejaven en cotxe per fer-te adormir. Això és el que t'acabava de convèncer que la hipòtesi més versemblant era la del trasllat al món de les tenebres.

Aquesta sospita et mantenia lúcida,

vas recordar de moure els teus músculs abdominals voluntaris i vas serrar la mandíbula per tal de cerciorar-te que fins en el pitjor dels pronòstics el retorn era possible.

Com si Algú t'hagués llegit la ment

vas sentir que t'agafaven la mà i l'escalf humà va començar, serpentejant pel braç, a envair-te les temples i vas tornar a sentir una música com un nocturn de Chopin que s'allunyava.

Vas sentir uns xiscles

de sorpresa i por com els que es produeixen sota els efectes d'un terratrèmol i vas obrir els ulls. Orfeu, travessant un món obscur, havia aconseguit de rescatar-te de l' Inframón.

                                                            Johann R. Bach