30 may. 2016

les vespes ja no anaven als esbarzers ni els ocells a les branques.


CAMÍ DE SANT JAUME

Avui he somiat que tornava a passar
pel corriol flanquejat de matolls olorosos, herbes adormides i ginesta per on, de nens, ens sorprenia que la nit s'atrevís a transitar;

les vespes ja no volaven en els esbarzers
ni els ocells en les branques.

L'evidència que estava somiant era palesa
fins i tot dins del meu propi somni...

L'aire obria als pelegrins de bon matí
la turbulenta immensitat d'un paisatge on conflueixen cel i mar, vent de tramuntana i muntanya.

En el somni  tot hi eren filaments d'ales,
temptació de cridar, acrobàcies entre llum i transparències.

Sant Pere de Rodes s'exaltava
sobre l'arpa de les seves pedres.
La Serra de Rodes, mirall de les àguiles, se’ns mostrava altiva flotant per damunt dels núvols baixos.

En la sendera d'herbes adormides i ginesta,
la quimera d'una edat perduda somreia a les nostres joves llàgrimes davant el paisatge d'una terra

a qui no cal permís d'existència
per més que la inquisició dels Estats
l’hagi  menystingut.

                                                                   Johann R. Bach



1 comentario:

  1. COMENTARIO DE XANA

    Nada tiene en cuenta la inquisición de los estados a excepción de los beneficios políticos y monetarios ,hay muchos testimonios escritos y arquitectura " del caminos a San Jaume,por lugares bellísimos que tú describes desde tu sueño dentro de un sueño como un canto a recorrerlos ,no sólo para peregrinos fieles al Apóstol ,también como punto de partida interior de disfrute de paisajes y la hermandad con la multitud de diferentes personas de todo el mundo que lo recorren .

    ResponderEliminar