CAMÍ DE SANT JAUME
Avui he somiat que tornava
a passar
pel corriol flanquejat de
matolls olorosos, herbes adormides i ginesta per on, de nens, ens sorprenia que
la nit s'atrevís a transitar;
les vespes ja no volaven
en els esbarzers
ni els ocells en les
branques.
L'evidència que estava
somiant era palesa
fins i tot dins del meu
propi somni...
L'aire obria als pelegrins
de bon matí
la turbulenta immensitat
d'un paisatge on conflueixen cel i mar, vent de tramuntana i muntanya.
En el somni tot hi eren filaments d'ales,
temptació de cridar,
acrobàcies entre llum i transparències.
Sant Pere de Rodes
s'exaltava
sobre l'arpa de les seves
pedres.
La Serra de Rodes, mirall
de les àguiles, se’ns mostrava altiva flotant per damunt dels núvols baixos.
En la sendera d'herbes
adormides i ginesta,
la quimera d'una edat
perduda somreia a les nostres joves llàgrimes davant el paisatge d'una terra
a qui no cal permís
d'existència
per més que la inquisició
dels Estats
l’hagi menystingut.
Johann R. Bach
COMENTARIO DE XANA
ResponderEliminarNada tiene en cuenta la inquisición de los estados a excepción de los beneficios políticos y monetarios ,hay muchos testimonios escritos y arquitectura " del caminos a San Jaume,por lugares bellísimos que tú describes desde tu sueño dentro de un sueño como un canto a recorrerlos ,no sólo para peregrinos fieles al Apóstol ,también como punto de partida interior de disfrute de paisajes y la hermandad con la multitud de diferentes personas de todo el mundo que lo recorren .