9 jun 2018

Cadascú inventa un Edèn a la seva mida:


LOVE MEANS LOVE

Tot plegat al meu voltant
és com intentar explicar
que amor vol dir amor.

Cadascú
inventa un Edèn a la seva mida:
el meu té el teu nom,
el color de les teves galtes...

la llum enlluernadora
del teu somriure.

Tot plegat al meu voltant
és com intentar explicar
que amor vol dir amor.

                                                 Johann R. Bach



LOVE MEANS LOVE

todo a mi alrededor
es como intentar explicar
que amor significa amor.

cada uno
inventa un Edén a su medida:
mi tiene tu nombre,
el color de tus mejillas ...

la luz deslumbrante
de tu sonrisa.

todo a mi alrededor
es como intentar explicar
que amor significa amor.

Hemos comentado ese tiempo Contradictorio y tierno con tigres por la alfombra


ANTIGUES SOLEDATS

Quina solitud més sola
la solitud que sap!

Hem tornat a parlar com abans...
en alguns moments amb comentaris intranscendents i menys a d'altres amb passió.

Jo he vist la teva solitud
com un llac sense ànecs
on les aigües reflecteixen
amb tons vermellosos tots els peixos;

i la meva
com un mirall cec
pel qual va fugir un dia el paisatge
i a la nit no va sortir la lluna.

Tu has vist -m'has dit-
la meva solitud com un crit
d'un temps que no és meu
i que em castiga dur.

M'ha encantat això de que
la meva solitud té gust 
de murmuri suau de llengua
i de pluja de maig
que acaricia dolçament.

Hem tornat a parlar com abans,
amb amor explícit.

Hem comentat aquell temps
contradictori i tendre
amb tigres a la catifa
i petons interminables al cinema;

sí... hem reviscut aquest temps
que sap a cos despullat,
a cireres dolces, vermelles
i a pits ardents;

un temps curt i dens com un sol
en què ens podíem estimar
en qualsevol lloc agafats de la mà,
amb el mínim gest.

Quina solitud més sola
la solitud que sap!
                                               Johann R. Bach


ANTIGUAS SOLEDADES

¡Qué soledad más sola
la soledad que sabe!

Hemos vuelto a hablar como antaño,
en algunos momentos con comentarios intrascendentes y en otros menos con pasión.

Yo he visto tu soledad
como un lago sin patos
donde las aguas reflejan
con tonos rojos todos los peces;

y la mía
como un espejo ciego
por el que huyó un día el paisaje
y no salió la luna.

Tú has visto -me has dicho-
mi soledad como un grito
de un tiempo que no es mío
que me castiga duro.

Me ha encantado eso de que
mi soledad te sabe
a susurro suave de lengua
y a lluvia de mayo
que acaricia dulcemente.

Hemos vuelto a hablar como antaño,
con amor explícito.

Hemos comentado ese tiempo
Contradictorio y tierno
con tigres por la alfombra
y besos interminables en el cine;

ese tiempo que sabe
a cuerpo desnudado,
a rojas cerezas
y a pechos ardientes;

Ese tiempo
en que nos podíamos amar
en cualquier lugar cogidos de la mano,
con el mínimo gesto.

¡Qué soledad más sola
la soledad que sabe!


4 jun 2018

i era per tu


LA FEINA DE LA TRISTESA

La feina de la tristesa
és venir i quedar-se. Res més. La resta li pertoca a la gent -si l'accepta, aleshores la tristesa s'engreixa com una bola de neu. S'enganxarà a cada pensament.

                                                                              "A Ella m'uní l'amor:
                                                                             em deien feliç i ho era".
                                                                                                            Ovidi, Les Metamorfosis

Te'n recordes... aquell estiu

L'anhel del sol
no trobava repòs,
només en tu amor,

i era per tu

que s'allargaven els dies
pel goig del sol en dir-te
el seu amor de foc, el seu desig.

Només amb tu
el gest ardent es tornava de tendreses.
I és que, ja t'ho vaig dir,
sols tu vas ser real.
                                             Johann R. Bach

Traducción

El trabajo de la tristeza
es venir y quedarse. Nada más. El resto le corresponde a la gente -si lo acepta, entonces la tristeza engorda como una bola de nieve. Enganchará a cada pensamiento.

                                                                            "A Ella me une el amor:
                                                                            me decían feliz y lo era ".
                                                                                                         Ovidio, Las Metamorfosis

Te acuerdas ... aquel verano

El anhelo del sol
no encontraba reposo,
sólo en ti amor,

y era por ti

que se alargaban los días
por el gozo del sol en decirte
su amor de fuego, su deseo.

Sólo contigo
el gesto ardiente se volvía ternura.
Y es que, ya te lo dije,
sólo tú fuiste real.