31 may 2016

s'aixeca l'Empordà Palau del Vent demostrant al món sencer que l'art va començar amb la caiguda dels àngels ...


L'EMPORDÀ

Catalunya no es un simple tros de terra,
sinó una terra impacient i ja cansada d'esperar, un solemne territori ...

En la seva novetat
no hi ha el menor indici de canvi de lloc: Les muntanyes, el mar, les vinyes, els magraners ... fins i tot el vent de tramuntana xiula amb la mateixa música en les nostres oïdes.

La gerreta de vi
que, aquell fatídic dia, no vam acabar de beure sota l'olivera, la trobem avui en una petita pedra herbívora al costat del lloc on s'inicia un amè camí de cirerers.

Mentre reposem les nostres forces
sentim que darrere de nosaltres es fa palesa la felicitat que els estats havien forçat a esvair-se i davant de nosaltres es mostra majestuosament, de nou, acompanyant a la nostra llengua, tot el que la nostàlgia té de durador en el misteri ...

És cert que aquí es fa fosc
una mica abans del que potser és habitual en un altre mar i només avui comprenem per què l'ull del rossinyol que anava a França estava cobert de llàgrimes.

També és cert
que en aquell precipitat crepuscle no vaig posar la meva confiança en el caos: però, reconec que em va sorprendre la multitud que darrera meu s'arrossegava com conscient i culpablement alhora, trepitjant alguna cosa contra el terra.

Admirat pel profà món de l'enveja
fàcilment resignat -per el transcurs dels anys-, gairebé intemporal, s'aixeca l'Empordà Palau del Vent demostrant al món sencer que l'art va començar amb la caiguda dels àngels ...

Tot al Cap de Creus promet
tot i que encara la nit em digui a través dels somnis: "Amarga és la set i tan deslligada que beu de la destinació com un cavall de cartró al costat de la finestra mirant com jo la mar.

                                                                 Johann R. Bach

1 comentario:

  1. És cert que comença el crepuscle més aviat que en un altre mar, que no és el nostre. Però també és cert que es fa de dia més d'hora.
    Sempre.

    ResponderEliminar