26 abr 2018

PORTADA DEL NOU POEMARI "En temps real"


EN TEMPS REAL
Tot en tu és com un poema
que compartimenta la boira,
que descriu el propi fi
com una conclusió lògica

i que diu no sé què del silenci.

                                                                                  Johann R. Bach
Traducción

Todo en ti es como un poema
que compartimenta la niebla,
que describe el propio fin
como una conclusión lógica


y que dice no sé qué del silencio.

Assutzenes blanques entre el ceps sense fulles


GEOMETRÍA CALIGRÁFICA

Pòmuls sortits i ulls d'esfinx...
i algun desmai mogut pel vent.

Passo de llarg.
........................................ 

Darrera el vidre

degoteig incessant
de pluja damunt
rajoles vermelles

en un silenci gris.
........................................  

Les oliveres
et continuen parlant
del temps que resta.

Assutzenes blanques
entre el ceps sense fulles

i el seu somriure.

..........................................  

Cants d'ocells i 
grisor acollidora de llambordes
a les sis del matí.

I el silenci devot de les façanes.
.......................................  

Dus dibuixada
una papallona vermella
a cavall del nas,
i a la galta

la clau de l'harmonia.
..........................................  

Jo soc qui calla -vas dir.
i es per això que escrius
com qui soterra tresors

que trobarà algú altre.
...........................................  

L'ull d'obsidiana
vol servar a la retina la imatge
de la pell salada i tòrrida
que reté encara regalims d'aigua

del bany en una mar homèrica.

                                                    Johann R. Bach

Traducción


GEOMETRÍA caligráfica

Pómulos salientes y ojos de esfinge ...
y algún sauce llorón movido por el viento.

Paso de largo.
........................................

Detrás del cristal

goteo incesante
de lluvia sobre
baldosas rojas

en un silencio gris.
........................................

los olivos
te siguen hablando
del tiempo que resta.

azucenas blancas
entre las cepas sin hojas

y su sonrisa.
..........................................

Trinos acogedores
y adoquines grises
a las seis de la mañana.

Y el silencio devoto de las fachadas.
.......................................

Llevas dibujada
una mariposa roja
a caballo de la nariz,
y en la mejilla

la clave de la armonía.
..........................................

Yo soy quien calla -dijiste.
y es por eso que escribes
como quien entierra tesoros

que encontrará alguien.
...........................................

El ojo de obsidiana
quiere conservar en la retina la imagen
de la piel salada y tórrida
que retiene aún regueros de agua

del baño en una mar homérica.

                                                    Johann R. Bach

25 abr 2018

Tot en tu és com un poema que compartimenta la boira,


SILENCI DIFÚS

Sota un altre ordre d'astres,
entre insòlits robots, drons
i satèl·lits artificials
que ens sotgen des de dalt del cel estant,

els carrers quotidians
que abans per encant es movien
amb el teu plàcid deambular,
ara ja no saben desplegar la seva gràcia

plena de minuts i anys.

I quan en l'ocàs
dringuegen els vidres,
però les cases ja no se n'alegren,
cap d'aquells objectes familiars escampats,

que han anat envellint vora teu,
lligats a residus d'imatges
d'algun episodi hivernat pot, inesperadament,
esclatar en el teu esperit

alliberar-te les paraules del cor
els braços oferts
i els esgotats ulls de te
desfets de dissimulades llàgrimes.

Comprens que Tot és un poema
que la boira ara i adés amaga,
que descriu la pròpia fi
com una conclusió lògica irrefutable

que diu no sé què del silenci.


                                                  Johann R. Bach

24 abr 2018

i en el cel passaven cansats els cinc astres visibles.


EL TEU COMIAT

En una platja de l'Escala,
pensant obsessivament en Ell,
només vas descalçar-te i et vas ajeure
damunt la sorra com qui vol reposar una estona

sense preveure si havia de venir la son.

Vora teu la seva última novel·la
"Gairebé un paisatge oblidat".
Els ulls posats en la ratlla de l'horitzó
o be senzillament desenfocats.

Al teu costat sols hi havia la seva ombra
quan vas decidir deixar-nos
i en el cel passaven cansats els cinc astres visibles.

Ho vas creure oportú
i hem d'acceptar la teva voluntat:
no fem gaire mullader.

                                                   Johann R. Bach

Traducción


TU DESPEDIDA

En una playa de la Escala,
pensando obsesivamente en Él,
sólo te descalzaste y te tumbaste
sobre la arena como quien quiere reposar un rato

sin prever si había de venir el sueño.

Cerca de ti su última novela
"Casi un paisaje olvidado".
Los ojos puestos en la línea del horizonte
o bien sencillamente desenfocados.

A tu lado sólo había su sombra
cuando decidiste dejarnos
y en el cielo pasaban cansados los cinco astros visibles…

Lo creíste oportuno
y tenemos que aceptar tu voluntad:
no hagamos mucho follón.

                                                    Johann R. Bach

23 abr 2018

Fa bon temps i en el pur vent huracanat pots sentir caminar plegats els minuts i la seva veu.


ESCOLTANT COM CORREN ELS MINUTS

Has tornat al port d'on vas salpar,
a les oliveres i als magraners estimats ...
al ritme de la tramuntana pàtria
que ja no sentiràs amb ell:

t'esquerda a cada sistòlic buf.

Passa l'oreneta i amb ella l'estiu
i també tu -mussites entre dents-, passaràs

En caure sota la destral la decebuda branca
tot just es lamenta, menys que el full
al toc de la brisa ...
però la fúria que va abatre la tendra forma

i la respectuosa caritat de la seva veu et consumeix ...

No et porta més furors l'estiu,
ni la primavera els seus pressentiments:
pots declinar, tardor -dius en el teu pensament-
amb les teves fortes glòries:

¡Per a un despullat desig estén, hivern,
l'estació més clement!

Fa bon temps i en el pur vent huracanat
pots sentir caminar plegats els minuts i la seva veu.
A poc a poc en tu has recollit i tancat
el mut impuls de la seva esperança.

Ets encara per a ell... l'aurora i el dia intacte.

                                                         Johann R. Bach

Traducción


OYENDO CÓMO CORREN LOS MINUTOS

Has vuelto al puerto de donde zarpaste,
a los granados y olivos amados…
al ritmo de la tramontana patria
que ya no oirás con él: te quiebra en cada soplo.

Pasa la golondrina y con ella el verano
y también tú -musitas entre dientes-, pasarás.

Al caer bajo el hacha la decepcionada rama
apenas se lamenta, menos que la hoja
al toque de la brisa…

pero la furia que abatió la tierna forma
y la respetuosa caridad de su voz te consume…

No te trae más furores el verano,
ni la primavera sus presentimientos:
puedes declinar, otoño -dices en tu pensamiento-
con tus recias glorias:

¡para un despojado deseo extiende, invierno,
la estación más clemente!

Hace buen tiempo y en el puro viento huracanado
puedes oír caminar los minutos junto a su voz.
Poco a poco en ti has recogido y encerrado
el mudo impulso de su esperanza.

Eres aún para él… la aurora y el día intacto.

                                                        Johann R. Bach