OCTUBRE, TEMPS D'ESTIMAR
Qui va esborrar el temps
que em donava el seu oxigen, el que amagava allò no viscut?
I per què recordo
el que sí va experimentar el meu cos i la meva ànima?
Què fa aquí,
en aquesta humil Casa d'Hostes, refrescant-me la memòria sota la lluna d'octubre?
La boira,
el silenci d'aquest mateix moment que no és meu, els teus petons que em rejoveneixen... tot plegat fa que la meva sang bulli de nou.
J. R. Bach
No hay comentarios:
Publicar un comentario