SILENCI DIFÚS
Sota un altre
ordre d'astres,
entre insòlits
robots, drons
i satèl·lits
artificials
que ens sotgen
des de dalt del cel estant,
els carrers quotidians
que abans per
encant es movien
amb el teu
plàcid deambular,
ara ja no
saben desplegar la seva gràcia
plena de
minuts i anys.
I quan en
l'ocàs
dringuegen els
vidres,
però les cases
ja no se n'alegren,
cap d'aquells
objectes familiars escampats,
que han anat envellint
vora teu,
lligats a
residus d'imatges
d'algun
episodi hivernat pot, inesperadament,
esclatar en el
teu esperit
alliberar-te les
paraules del cor
els braços
oferts
i els esgotats
ulls de te
desfets de
dissimulades llàgrimes.
Comprens que Tot
és un poema
que la boira
ara i adés amaga,
que descriu la
pròpia fi
com una
conclusió lògica irrefutable
que diu no sé
què del silenci.
Johann R. Bach
No hay comentarios:
Publicar un comentario