26 abr 2018

Assutzenes blanques entre el ceps sense fulles


GEOMETRÍA CALIGRÁFICA

Pòmuls sortits i ulls d'esfinx...
i algun desmai mogut pel vent.

Passo de llarg.
........................................ 

Darrera el vidre

degoteig incessant
de pluja damunt
rajoles vermelles

en un silenci gris.
........................................  

Les oliveres
et continuen parlant
del temps que resta.

Assutzenes blanques
entre el ceps sense fulles

i el seu somriure.

..........................................  

Cants d'ocells i 
grisor acollidora de llambordes
a les sis del matí.

I el silenci devot de les façanes.
.......................................  

Dus dibuixada
una papallona vermella
a cavall del nas,
i a la galta

la clau de l'harmonia.
..........................................  

Jo soc qui calla -vas dir.
i es per això que escrius
com qui soterra tresors

que trobarà algú altre.
...........................................  

L'ull d'obsidiana
vol servar a la retina la imatge
de la pell salada i tòrrida
que reté encara regalims d'aigua

del bany en una mar homèrica.

                                                    Johann R. Bach

Traducción


GEOMETRÍA caligráfica

Pómulos salientes y ojos de esfinge ...
y algún sauce llorón movido por el viento.

Paso de largo.
........................................

Detrás del cristal

goteo incesante
de lluvia sobre
baldosas rojas

en un silencio gris.
........................................

los olivos
te siguen hablando
del tiempo que resta.

azucenas blancas
entre las cepas sin hojas

y su sonrisa.
..........................................

Trinos acogedores
y adoquines grises
a las seis de la mañana.

Y el silencio devoto de las fachadas.
.......................................

Llevas dibujada
una mariposa roja
a caballo de la nariz,
y en la mejilla

la clave de la armonía.
..........................................

Yo soy quien calla -dijiste.
y es por eso que escribes
como quien entierra tesoros

que encontrará alguien.
...........................................

El ojo de obsidiana
quiere conservar en la retina la imagen
de la piel salada y tórrida
que retiene aún regueros de agua

del baño en una mar homérica.

                                                    Johann R. Bach

No hay comentarios:

Publicar un comentario