tantes ànimes lliurades com blat als queixals dels molins.

L'Ingrés DE L'EMPAR AL NOVICIAT 

Cenyit el pit, el sol en el seu cabell,

i aquella prestància, ombres i somriures per tot arreu,

a les espatlles, a les cuixes i genolls;

la pell viva i els ulls de grans parpelles;

hi era en el seu primer dia de novícia.

¿I a Vic?

A Vic, res: una imatge. Així ho va voler el déu.

I Alfonso, el seu únic amor, va jeure amb una ombra

com amb un cos consistent, durant set anys;

i nosaltres no vam tenir més remei

que oblidar-nos de l'Empar la més tendra companya.

Un gran dolor havia caigut sobre Les Carmelites.

Tantes companyes llançades a la gola de la mar,

a la gola de la terra, intentant oblidar a la seva amiga;

tantes ànimes lliurades com blat als queixals dels molins.

Cap noia més a l'escola va renunciar al simple amor carnal.

                                                                                Johann R. Bach