11 ene. 2017

tantes ànimes lliurades com blat als queixals dels molins.


L'Ingrés DE L'EMPAR AL NOVICIAT 

Cenyit el pit, el sol en el seu cabell,
i aquella prestància, ombres i somriures per tot arreu,
a les espatlles, a les cuixes i genolls;
la pell viva i els ulls de grans parpelles;
hi era en el seu primer dia de novícia.

¿I a Vic?

A Vic, res: una imatge. Així ho va voler el déu.
I Alfonso, el seu únic amor, va jeure amb una ombra
com amb un cos consistent, durant set anys;
i nosaltres no vam tenir més remei
que oblidar-nos de l'Empar la més tendra companya.

Un gran dolor havia caigut sobre Les Carmelites.
Tantes companyes llançades a la gola de la mar,
a la gola de la terra, intentant oblidar a la seva amiga;
tantes ànimes lliurades com blat als queixals dels molins.
Cap noia més a l'escola va renunciar al simple amor carnal.

                                                                                Johann R. Bach

No hay comentarios:

Publicar un comentario