ÁGER
Con la niebla llegó a Áger la nostalgia,
con la nieve el jardín se llena de tristeza.
En el muro de la casa vecina,
protegido por un tabique pluvial,
pronto florecerán, a la par que los almendros,
los futuros racimos de la viña virgen.
Se blanquea en silencio
la sien del solitario.
El cielo constelado azulea la noche.
Àger
Amb la boira va arribar a Àger la nostàlgia,
amb la neu el jardí s'omple de tristesa.
En el mur de la casa veïna,
protegit per un envà pluvial,
aviat floriran, al mateix temps que els ametllers,
els futurs raïms de la vinya verge.
Es blanqueja en silenci
la templa del solitari.
El cel constel·lat blaveja la nit.
Johann R. Bach
No hay comentarios:
Publicar un comentario