12 ene. 2017

Entre els ferments de les seves enormes tifes, una llavor blanca..., va sorgir una planta extraordinària que veient la llum del mar va decidir crear les seves pròpies colònies.


Barcelona va néixer amb els magraners

Barcelona va néixer amb els magraners,
entre alegres flors fúcsies com una magrana d'astres.

Corrien els temps en què cavalls de fusta
i elefants guanyaven batalles i donaven vida. Entre el riu Besós i el delta del Llobregat hi havia un lloc pel repòs, aigua i terrasses sobre el mar i refugi a famílies púniques senceres protegides per la Serra de Collserola muralla de muntanyes inexpugnables.

En les seves terres fèrtils creixien
sense dificultat les verdures, les figues maduraven com els versos i els campaments reien aliens a la batalla de Cannes.

Els elefants, veritables artífexs
de les victòries cartagineses també descansaven a la vora dels rius
pirinencs.

Desenvolupaven tasques agrícoles,
domèstiques i pacífiques. Gaudien com nens de banys diaris, i jocs infantils; s'adormien amb la música de les onades i l'olor a vi dels soldats.
  
Ara, després de més de dos mil dos-cents anys
cap necessitat té el magraner que jo vingui de tan lluny i em detingui a contemplar-lo en el seu miracle, i que admiri les seves belles flors fúcsies.

Res és necessari per al magraner
excepte la llum, la nit, l'aigua, la fermada, la brisa mediterrània i el vol de les abelles; i, el ritme marcat per la rotació incessant de la terra la precessió dels equinoccis.

Per ser, el magraner
no necessita que m'aturi a contemplar-lo. No mora la Punica granatum en la meva paraula. La meva paraula és lenta, només evoca un magraner que floria a Cadaqués al costat del mar.

Hi ha una avinguda que va a Roma
i una finestra que dóna a la platja per guardar-lo, i en la meva memòria avingudes de vermells i blavosos vitralls per on va arribar el magraner d'Amilcar Barça que contemplo.

Barcelona va néixer amb els magraners,
entre alegres flors fúcsies com una magrana d'astres.

                                                                                                 Johann R. Bach

1 comentario:

  1. Joan Camps Solaesa
    20:06

    Molt interessant, empordanès.

    ResponderEliminar