UNA MUNTANYA DAVANT ELS ULLS
Mentre escalivàvem les cebes
aquella fumera que s'elevava en l'aire fred de la matinada desembral era germana de la crossa de l'avi que incomodava a la pedra i del núvol que obria el cel.
No ens menyspreava,
ens acceptava tal com érem, escarransits rierols, parafrasejant Virgili, nodrits de desassossec i d'esperança, amb un pany a les mandíbules i el Canigó davant els ulls.
Johann R. Bach
Griselda Corni Fino
ResponderEliminar22:03 (fa 1 hora)
Estupenda me encanta Arroyos "canijos" eso somos sin duda