És tan fort el meu deliri ... que n'hi hauria prou en que em necessitessis.

ENCARA NO T'HE OBLIDAT

Aquest navegar a sobrevent

més penós com menys vent acudeix al meu rostre.

És tan fort el meu deliri ...

-esperant tornar a veure aquells ulls de te-

que n'hi hauria prou en que em necessitessis.

Des que els camins de la memòria

han estat coberts pel negre alè dels monstres, trobo recer en una innocència on l'home que somia no pot envellir.

Però no sé si soc prou valent

per imposar-me no tornar-te a veure, jo que en aquestes paraules em considero el més llunyà dels meus imitadors.

Ja ho veus, amor:

només et puc fer des d'aquest racó de l'Àpex alguns pocs poemes, enviar-te'ls com un pom de margarides.

Encara no t'he oblidat.

                                                               Johann R. Bach