16 jun. 2016

És tan fort el meu deliri ... que n'hi hauria prou en que em necessitessis.


ENCARA NO T'HE OBLIDAT

Aquest navegar a sobrevent
més penós com menys vent acudeix al meu rostre.

És tan fort el meu deliri ...
-esperant tornar a veure aquells ulls de te-
que n'hi hauria prou en que em necessitessis.

Des que els camins de la memòria
han estat coberts pel negre alè dels monstres, trobo recer en una innocència on l'home que somia no pot envellir.

Però no sé si soc prou valent
per imposar-me no tornar-te a veure, jo que en aquestes paraules em considero el més llunyà dels meus imitadors.

Ja ho veus, amor:
només et puc fer des d'aquest racó de l'Àpex alguns pocs poemes, enviar-te'ls com un pom de margarides.

Encara no t'he oblidat.

                                                               Johann R. Bach

3 comentarios:

  1. Ets hàbil per encendre els sentits.

    ResponderEliminar
  2. Rosa Duran Vidal “rosita”
    11:53

    Me agrada molt gracias Joan

    ResponderEliminar
  3. COMENTARIO DE XANA

    "Cuando la nostalgia aprieta puede ser difícil decir: "Todavía no te he olvidado" y además hacerlo creíble.Sólo los poetas como tú hacen de la metáfora el delirio y subyuga el ofrecimiento de enviarle" algunos pocos poemas como un pomo de margaritas "La belleza a corazón abierto,casi nada !!!

    ResponderEliminar