La Lliçó Del Mont Sant Michel
Per anar per les terres de la Bretanya has de portar paraigües, impermeable i d'estar bé del cor perquè la seva sorprenent bellesa et deixa corprès a cada pas.
Els espectaculars singles de Punta de Raz, et fan desitjar tenir ales per volar fins on sols el vent pot anar i tornar. La veritat és que mai tindràs ales i sols arribaràs amb l'objectiu de la càmera fotogràfica.
Amb gust de picardia, vam fer cap a la ciutat corsària de Sant Malo. Com una joguina nova, va estimular a l'infant que porto dintre. Volia ser pirata!... però ja sóc gran i ningú va voler jugar a pirates amb mi. Resignat, sols pogué gaudir de la meva fantasia en secret i mentre passejava. Ser per experiència que les meves il·lusions ningú les podrà reprimir, mentre estigui guardades dins del meu cap.
El misteriós complex megalític de Carnac. Una quantitat ingent de menhirs, dolmens, cromlecs. Una gran feinada de significat incert. Aquella gent hauria de tenir molt de temps o un motiu molt important que no ha arribat fins a nosaltres. Tanmateix ha quedat com un aparador i avui podem fruir de la seva espectacularitat.
El Bosc d'Huelgoat està enteranyinat de llegendes. Hi van passar druides, cavallers medievals, revolucionaris i la gent pacífica de totes les èpoques que els va suportar. Els esperits de tots encara ronden pel lloc. Els druides es troben les nits de lluna plena per fer sortilegis. Els cavallers surten a les 12 de la nit a cercar el greal i de bon matí tornen al seu món fantasmal. Els revolucionaris busquen els motius pels quals van matar i morir. Sols la gent pacífica segueix en aquell lloc, generació darrera generació s'han anat substituint i encara estant vius de veritat.
Tanmateix, hi ha una lliçó amagada en un racó en forma plural, és muntanya?, illa?, fortalesa?, ciutat o misteri?, és el Mont Sant Michel. De quan en quan es converteix en illa. Igual que hauríem de fer nosaltres quan la intensitat de les nostres relacions és converteix en insuportable. Isolar-nos per recuperar la paciència. Esperar que el tràngol hagi eixit del nostre interior. És aleshores quan podem tornar en forma de península. Sense temporal podrem gaudir de l'amistat i escalfar-nos amb la companyia dels demés.
En arxiu adjunt et faig arribar un grapat de fotografies de la Bretanya.
Francesc Estival
Enviado: Domingo 14 de agosto de 2011 19:26
Asunto: Francesc Estival ha compartido un álbum contigo
No hay comentarios:
Publicar un comentario