13 sept 2017

La novel·la L'Alber de l'Ángel Montserrat en versió catalana


té un amant cabal: l'Ángel Montserrat, l'àngel més humà de tots, que voldria que l'essència de la nit  es concentrés, com en un lema matemàtic, gota pura de lucidesa.




té un amant cabal: l’Ángel Montserrat, l’àngel més humà de tots, que voldria que l’essència de la nit  es concentrés, com en un lema matemàtic, gota pura de lucidesa.

El consumeix una passió eterna,
i és indiferent a l'atzar arbitrari i a les contingències de la bona o mala fortuna, i persuadeix alba rere alba, minut rere minut, la seva deliciosa recompensa.

Allò que frustra o trenca el cor d’alguns humans
és aliment per a l’ardent avanç cap a la carícia i el goig de l’amor. L'Àngel Montserrat és un missatger de les ofrenes del cel, de l’inefable a vista d’alba, d'una escena en els boscos caducifolis o de quan ell agafa pel braç  un home o una dona.

El seu amor, sobre tots els amors,
té folgança i amplitud... deixa espai lliure davant seu. No és amant irresolut ni suspicaç... Ell és segur... i menysprea els intervals oberts. La seva experiència,  les seves  efusions i sotracs, no són endebades. Res no sembla poder-lo irritar... ni en el sofriment ni en les tenebres.

Per ell, queixa, gelosia
i enveja són cadàvers soterrats que es podreixen en terra eixorca... Ell mateix va veure com els hi sepultaven. No hi ha mar més segur de  platja, ni platja de mar, que ell del gaudi de l’amor, de tota perfecció i de tota bellesa.

Però escolta bé, Cronos!
L'Àngel Montserrat vol ser lleial amb tothom, també amb tu, Cronos, em sents? i, com en un blues de mitjanit, ens diu que

no ens ofereix un camí planer,
ni una vida de recompenses fàcils...

Sinó un viure
on es dissipa amb mà pròdiga tot allò que es guanya o s’aconsegueix.

S’ofereix a ajudar-nos
a trobar un lloc sota el sol i un mar on ressonin somriures i on el goig s'assenti sobre la pell; a no deixar morir una sola alba a la inconsistència enfilada amb què solem viure i que voldria que l’essència de la nit  es concentrés, com en un lema matemàtic, gota pura de lucidesa.

Ho has sentit, Cronos?
L'Àngel Montserrat vol ser lleial amb tothom, fins i tot amb tu, convençut que ets menys temible perquè provoques envelliment que no pas perquè desemmascares.

L'Univers observable -va prosseguir Èol-
té un amant cabal: l’Ángel Montserrat, l’àngel més humà de tots, que voldria que l’essència de la nit  es concentrés, com en un lema matemàtic, gota pura de lucidesa.

                                                                Johann R. Bach

No hay comentarios:

Publicar un comentario